30 de maig 2006

VALERIÁN, AGENT ESPAI TEMPORAL / VALERIÁN, AGENTE ESPACIO TEMPORAL (1)

Des de la meva infantesa, han caigut a les meves mans molts còmics francesos i belgues, tots de gran qualitat. Diversos tenen àlbums amb arguments de ciència-ficció. Així ocorre en “Blake i Mortimer” i “Lefranc”. Però hi ha pocs exclusivament d’aquest tema. I d’ells, sens dubte el millor i el cas que ens ocupa, són les aventures de Valerián i Laureline, la seva companya, agents espai temporals de Galaxity, capital de l’Imperi Terrestre.

Hi ha moltes maneres d’enfocar el tema. Es podria analitzar sociològicament la relació que tenen les històries amb el món actual amb crítiques de diversos aspectes del mateix. Així, es pot trobar un mordaç comentari de la colonització blanca d’Amèrica del Nord (Benvinguts a Alflolol), les multinacionals anglosaxones (Metro Chatelet Direcció Casiopea), el control nord-americà de les N.U (L’Ambaixador de les Ombres) i d’altres.

Però s’ha considerat més interessant optar per dividir aquest extens article en una sèrie de punts, on s’analitzen diversos aspectes de la Nissaga de forma detallada i separadament. Així que facin el favor de dirigir-se a la connexió espai temporal més propera, on podran abordar un dels aparells amatents a propòsit i així conèixer a Valerián, Laury i l’univers on viuen i treballen.

ELS PROTAGONISTES

Com es dedueix del títol de la col·lecció, els principals personatges són Valerián i Laureline. Valerián va néixer a Galaxity, la capital terrestre, el segle XXVIII i després de passar per la Mega Acadèmia, es va convertir en un dels millors agents del Servei, algú a qui oferir les missions més difícils i delicades. En aquell moment, Xombul, un alt càrrec del govern amb ànsies megalomaníaques, va intentar convertir-se en el dictador de l’Imperi (Els Mauvais Réves).

Al no disposar de suport ni aliats suficients, va decidir viatjar a l’Europa del segle XI, on amb els seus coneixements científics podria convertir-se fàcilment en emperador i refer el món al seu capritx. Valerián el va seguir amb l’objectiu de capturar-lo, però va caure en un parany preparat pel seu enemic. Una nadiua, que responia al nom de Laureline i se sentia intrigada per ell, el va salvar i Valerián va poder complir la seva missió.

En aquest moment, haurien d’haver-se separat, però Laureline havia descobert el seu secret i a més s’havien enamorat. Així que es va veure obligat a dur-la a Galaxity, a la qual es va adaptar ràpidament i va ingressar en el Servei, on durant les seves primeres missions com agent de ple dret, el seu company va dur la iniciativa (L'Imperi dels Mil Planetes, El País Sense Estrella, Benvinguts a Alflolol, Els Ocells del Mestre i La Ciutat de les Aigües Turbulentes).

Però amb el temps, conforme anava aprenent i agafant soltesa, les seves accions anaven sent més importants, passant de ser l’ajudant de Valerián a convertir-se en la veritable protagonista d’algunes missions, on la seva intervenció va ser decisiva per a finalitzar-les amb èxit (L’Ambaixador de les Ombres i Brooklyn Station Termino Cosmos). Finalment, el fet d’executar algunes missions en solitari va assenyalar que havia arribat al nivell del seu mestre.

Ambdós formaven un equip que es complementava perfectament. Valerián pilotava qualsevol aparell que utilitzessin (L’Imperi dels Mil Planetes i L’Orfe de les Estrelles) i executava les missions amb un gran component físic (Mons Ficticis, Els Herois de l’Equinocci, La Ciutat de les Aigües Turbulentes i Metro Chatelet Direcció Casiopea). També és important la seva aptitud pels discursos, útil per a convèncer a una munió dubitativa o donar ànims quan la moral està baixa (El País sense Estrella i Els Ocells del Mestre).

Les aptituds de Laureline són més intel·lectuals. Així, després de les vacil·lacions fruit de la inexperiència, es converteix en el cervell del grup i quo pren la iniciativa en les negociacions amb diversos col·lectius (L’Ambaixador de les Ombres, El Cercle del Poder i L’Orfe de les Estrelles). I hi ha situacions on és necessari una aproximació de que només és capaç una dona (Brooklyn Station Destino Cosmos i Fronteres Còsmiques).

Però aquestes qualitats no són absolutes i en més d’una ocasió un dels dos fa coses que són més pròpies de l’altre. El fet d’estar enamorats és moltes vegades el causant d’això. Així, no és estrany que un sigui segrestat i l’altre tingui que alliberar-lo. En aquests casos, es diferencien en que Valerián és partidari de l’acció directa i Laureline prefereix la diplomàcia (Benvinguts a Alflolol, L’Ambaixador de les Ombres, La Ciutat de les Aigües Turbulentes, i Ostatges d’Ultralum).

Independentment d’això, està present a la sèrie cert masclisme. A la festa de comiat dels colons d’un planeta aïllat als que han ajudat a establir-se, Laureline parla amb les dones de les seves coses i a Valerián li conviden a provar l’aiguardent local (El País Sense Estrella). A més, el sentit bufó de Laury la indueix sovint a comprar roba femenina en els mercats de diversos mons i a posar-se-la en lloc del sobri uniforme.

Valerián també es disfressa, però només quan la missió ho exigeix (L’Imperi dels Mil Planetes, La Ciutat de les Aigües Turbulentes, L’Orfe de les Estrelles i d’altres).

************************************

Desde mi niñez, han caído en mis manos muchos cómics franceses y belgas, todos de gran calidad. Varios de ellos tienen álbumes con argumentos de ciencia-ficción. Así ocurre en “Blake y Mortimer” y “Lefranc”. Pero hay pocos exclusivamente de ese tema. Y de esos, sin duda el mejor y el caso que nos ocupa, son las aventuras de Valerián y Laureline, su compañera, agentes espacio temporales de Galaxity, capital del Imperio Terrestre.

Hay muchas formas de enfocar el tema. Se podría analizar sociológicamente la relación que tienen las historias con el mundo actual con críticas de diversos aspectos del mismo. Así, se puede encontrar un mordaz comentario de la colonización blanca de Norteamérica (Bienvenidos a Alflolol), las multinacionales anglosajonas (Metro Chatelet Dirección Casiopea), el control estadounidense de las N.U (El Embajador de las Sombras) y muchos otros.

Pero se ha considerado más interesante optar por dividir este extenso artículo en una serie de puntos, donde se analizan diversos aspectos de la Saga de forma detallada y separadamente. Así que hagan el favor de dirigirse a la conexión espacio-temporal más cercana, donde podrán abordar uno de los aparatos dispuestos a propósito y así conocer a Valerián, Laury y el universo donde viven y trabajan.

LOS PROTAGONISTAS

Como se deduce del título de la colección, los principales personajes son Valerián y Laureline. Valerián nació en Galaxity, la capital terrestre, en el siglo XXVIII y tras pasar por la MegaAcademia, se convirtió en uno de los mejores agentes del Servicio, alguien a quien ofrecer las misiones más difíciles y delicadas. En aquel momento, Xombul, un alto cargo del gobierno con ansias megalomaníacas, intentó convertirse en el dictador del Imperio (Les Mauvais Réves).

Al no contar con soporte ni aliados suficientes, decidió viajar a la Europa del siglo XI, donde con sus conocimientos científicos podría convertirse fácilmente en emperador y rehacer el mundo a su entero capricho. Valerián le siguió con el objetivo de capturarle, pero cayó en una trampa tendida por su enemigo. Una nativa, que respondía al nombre de Laureline y se sentía intrigada por él, lo salvó y Valerián pudo cumplir su misión.

En ese momento, tendrían que haberse separado. Pero Laureline había descubierto su secreto y además se habían enamorado. Así que se vio obligado a llevarla a Galaxity, a la que se adaptó rápidamente e ingresó en el Servicio. Durante sus primeras misiones como agente de pleno derecho, su compañero llevó la iniciativa (El Imperio de los Mil Planetas, El País Sin Estrella, Bienvenidos a Alflolol, Los Pájaros del Amo y La Ciudad de las Aguas Turbulentas).

Pero con el tiempo, conforme iba aprendiendo y cogiendo soltura, sus acciones iban siendo más importantes, pasando de ser la ayudante de Valerián a convertirse en la verdadera protagonista de algunas misiones, donde su intervención fue decisiva para finalizarlas con éxito (El Embajador de las Sombras y Brooklyn Station Termino Cosmos). Finalmente, el hecho de ejecutar algunas misiones en solitario señaló que ya había llegado al nivel de su maestro.

Ambos formaban un equipo que se complementaba perfectamente. Valerián pilotaba cualquier aparato que utilizasen (El Imperio de los Mil Planetas y El Huérfano de las Estrellas) y ejecutaba las misiones con un gran componente físico (Mundos Ficticios, Los Héroes del Equinoccio, La Ciudad de las Aguas Turbulentas y Metro Chatelet Dirección Casiopea). También es importante su aptitud para los discursos, útil para convencer a una muchedumbre dubitativa o dar ánimos cuando la moral está baja (El País sin Estrella y Los Pájaros del Amo).

Las aptitudes de Laureline son más intelectuales. Así, después de las vacilaciones fruto de la inexperiencia, se convierte en el cerebro del grupo y la que toma la iniciativa en las negociaciones con diversos colectivos (El Embajador de las Sombras, El Círculo del Poder y El Huérfano de las Estrellas). Y hay situaciones donde es necesario una aproximación de la que sólo es capaz una mujer (Brooklyn Station Destino Cosmos y Fronteras Cósmicas).

Pero estos cualidades no son absolutas y en más de una ocasión uno de los dos hace cosas que son más propias del otro. El hecho de estar enamorados es muchas veces el causante de esto. Así, no es extraño que uno sea secuestrado y el otro tenga que liberarle. En estos casos, se diferencian en que Valerián es partidario de la acción directa y Laureline prefiere la diplomacia (Bienvenidos a Alflolol, El Embajador de las Sombras, La Ciudad de las Aguas Turbulentas, y Rehenes de Ultralum).

Independientemente de esto, está presente en la serie cierto machismo. En la fiesta de despedida de los colonos de un planeta aislado a los que han ayudado a establecerse, Laureline habla con las mujeres de sus cosas y a Valerián le invitan a probar el aguardiente local (El País Sin Estrella). Además, el sentido coqueto de Laury la induce a menudo a comprar ropa femenina en los mercados de varios mundos y a ponérsela en lugar del sobrio uniforme.

Valerián también se disfraza, pero sólo cuando la misión lo exige (El Imperio de los Mil Planetas, La Ciudad de las Aguas Turbulentas, El Huérfano de las Estrellas y otros).

1 Comments:

Blogger Chuso said...

¡Qué gran comic! ¡Qué gran protagonismo tenía Laureline, comparada con otros personajes femeninos del comic europeo!

1:39 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home