09 d’abril 2006

Prèvia de “V de Vendetta” / Previa de “V de Vendetta”

Dintre de pocs dies, concretament el 6 d’abril, s’estrena a Espanya “V de Vendetta”, pel·lícula basada en el còmic del mateix nom creat per Alan Moore i David Lloyd. Ara no és el moment de parlar d’ell. Ja existeixen molts llocs on es pot trobar molta informació sobre ell, com aquest. Però tampoc està fora de lloc una introducció, que comença dient que la història, que està situada a una realitat alternativa, comença quan els laboristes britànics guanyen les eleccions que al nostre mon es va endur Margaret Thatcher.

Entre altres coses, aquesta gent treuen de l’illa els míssils americans que hi ha desplegats. Gràcies a això, quan esclata la III Guerra Mundial, el Regne Unit no és bombardejat amb armes nuclears. Però no queden indemnes, ja que el nivell del mar puja i inunda les grans ciutats. L’emergència és massa gran i el govern cau. Després d’un llarg període de desordres, per fi es restaura l’ordre, en forma d’un grup fascista conegut com a “Foc Nòrdic”. Passa el temps, el nou govern es consolida, i de sobte apareix un estrany terrorista, “V”, que es presenta fent explotar les Cases del Parlament, allà on està el Big Ben.

Així comença una excel·lent novel·la gràfica, l’escriptura de la qual es va perllongar set anys, entre 1981 i 1988, i on apareix una gran quantitat de personatges, massa com per poder sortir tots a la pel·lícula. Això no és gens estrany en una pel·lícula, ni tampoc que es treguin algunes escenes que no siguin vitals per la història. Aquestes condicions no són en principi un problema perquè surti una bona pel·lícula.

Però el que s’esdevé és que Moore, un dels co-autors del còmic, ja una mica molest per la no gaire reeixida adaptació de dues obres seves, “From Hell” i “La Lliga dels Cavallers Extraordinaris”, quan va llegir el guió, va dir públicament que no volia saber res d’ella, que el traguessin dels crèdits i que la seva part dels drets se la donessin a David Lloyd, el dibuixant i altre co-autor de la novel·la gràfica. I és que precisament ens trobem amb que a ell si que li agrada la pel·lícula.

I això em fa pensar en que com a mínim en l’aspecte visual, com va quedar ben clar a les tres parts del Senyor dels Anells, aquest film serà molt fidel al còmic. I amb això ja té molt de guanyat. Almenys aquesta és la sensació que he tret dels diversos trailers que he pogut veure durant els darrers mesos, tant al cinema com a la pàgina web oficial, una de les més completes que he vist mai. I per cert, que les escenes que hi apareixen s’ajusten bastant a les que apareixen a la novel·la gràfica. Naturalment, no diré quines són per no cometre spoiler.

El dijous 30 de març hi havia una preestrena, a la que va anar-hi la meva germana. I ella em va dir que hi havia alguns canvis, per exemple el discurs televisiu de “V” canvia de moment, i també es modifica la raó per la qual hi ha un govern fascista al Regne Unit. Però que està molt bé. Així que el proper dissabte 8 d’abril aniré a veure-la. Tinc moltes ganes, i podeu estar segurs que un dia d’aquests, veureu una crítica a aquest blog. I recordeu: el govern ha de tenir por als ciutadans, no al revés.

********************

Dentro de pocos días, concretamente el 6 de abril, se estrena en España “V de Vendetta”, película basada en el cómic del mismo nombre creado por Alan Moore y David Lloyd. Ahora no es el momento de hablar de él. Ya existen muchos lugares dónde se puede encontrar mucha información, como éste. Pero tampoco está fuera de lugar una introducción. Se trata de que la historia, que está situada en una realidad alternativa, empieza cuando los laboristas británicos ganan las elecciones que en nuestro mundo se llevó Margaret Thatcher.

Entre otras cosas, esa gente saca de la isla los misiles americanos allí desplegados. Gracias a esto, cuando estalla la III Guerra Mundial, el Reino Unido no es bombardeado con armas nucleares. Pero no quedan indemnes, ya que el nivel del mar sube e inunda las ciudades. La emergencia es demasiada grande y el gobierno cae. Después de años de desórdenes, al fin se restaura el orden, en forma del grupo fascista “Fuego Nórdico”. Pasa el tiempo, el nuevo gobierno se consolida y de pronto aparece un extraño terrorista, “V”, que se presenta con la destrucción de las Casas del Parlamento, dónde el Big Ben.

Así empieza una excelente novela gráfica, la escritura de la cual se prolongó siete años, entre 1981 y 1988, y dónde aparece una gran cantidad de personajes, demasiados como para poder salir todos en la película. Esto no es nada extraño en un film, ni tampoco que se saquen algunas escenas que no sean vitales para la historia. Así que estas condiciones no son en principio un problema para que salga una buena película.

Pero lo que ocurre es que Moore, uno de los co-autores del cómic, ya algo molesto por la no muy exitosa adaptación de dos obras suyas, “From Hell” y La “Liga de los Caballeros Extraordinarios”, cuando leyó el guión, dijo públicamente que no quería saber nada de ella, que lo sacaran de los créditos y que su parte de los derechos se la dieran a David Lloyd, el dibujante y otro co-autor. Y es que precisamente nos encontramos con que a él si que le gusta la película.

Y esto me hace pensar en que como mínimo en el aspecto visual, como quedó bien claro en las tres partes del Señor de los Anillos, este film será muy fiel al cómic. Y con esto ya tiene mucho ganado. Al menos esta es la sensación que he sacado de los diversos trailers que he podido ver durante los últimos meses, tanto en el cine como en la página web oficial, una de las más completas que he consultado. Y por cierto, que las escenas que aparecen se ajustan bastante a las que aparecen en la novela gráfica. Naturalmente, no diré cuáles son para no cometer spoiler.

El jueves 30 de marzo había un preestreno, al que fue mi hermana. Y me dijo que había algunos cambios, como el momento del discurso televisivo de “V” y la razón por la que hay un gobierno fascista en el Reino Unido. Pero que está muy bien. Así que el próximo sábado 8 de abril iré a verla. Tengo muchas ganas, y podéis estar seguros que un día de estos, veréis una crítica en este blog. Y recordad: el gobierno ha de temer a los ciudadanos, no al revés.